Dilluns, 26 de juny de 2017

Partit Republicà Català
Adherit al Pacte Nacional pel Dret a Decidir
Adherit al Pacte Nacional pel Referèndum

Partit Republicà Català
Adherit al Pacte Nacional pel Dret a Decidir
Adherit al Pacte Nacional pel Referèndum

EDITORIAL
EL PARTIT
MUNICIPIS
ARTICLES
COMUNICATS
NOTÍCIES
ARTICULISTES
LA LLIÇÓ D'ESCÒCIA
23 de setembre de 2014

El resultat negatiu del referèndum celebrat a Escòcia aquest 18 de setembre ha caigut com una galleda d'aigua freda en amplis sectors de la societat catalana. És un fet evident del qual n'haurem d'analitzar les causes i del perquè d'aquest paral•lelisme que molts han volgut fer dels processos escocès i català.

En primer lloc hi ha un fet que, d'entrada, ja no permet posar els dos processos en paral•lel i extreure'n conseqüències a partir del resultat negatiu a Escòcia. Hauríem de fixar-nos en el tractament nacional que els estats han donat als dos països. Un exemple clar de la diferència abismal és que Escòcia és reconeguda com a nació i Catalunya no atès que la Constitució espanyola parla d'una manera vaga i confusa de l'existència d'unes regions i nacionalitats que, a l'hora de la veritat, a Madrid són dos conceptes similars. De nació res de res.

D’una altra banda és obvi que els escocesos són reconeguts com a tals arreu del planeta i els catalans, mal ens pesi, no. Els anglesos van ser prou llestos en engalipar els escocesos i fer-los participar del seu projecte imperial. Així hem vist com els kilt (les faldilles dels clans escocesos) formaven part del paisatge imperialista anglès o britànic sense que ningú fes cap escarafall. Anglaterra (algun dia s’haurà d’explicar amb tots els ets i uts), va fer i desfer a Escòcia a partir de la Union Act (el 1707) un pacte que va ser obtingut amb enganys i suborns en contra de la voluntat del poble escocès. Va canviar la població i tot el paisatge humà a les Higlands (les Terres Altes), va perseguir, va empresonar, va fer emigrar miler d’escocesos cap al sud o cap a altres indrets (com Irlanda) o les colònies afeblint greument el sentiment nacional escocès, no el folklòric com s’ha alimentat durant anys amb les gaites, les faldilles o el whisky.

Precisament, i a partir de la campanya pel referèndum, s’ha començat a destapar un dels grans enganys de l’argumentació anglesa referent a la pretesa ajuda a l’economia escocesa donada durant dècades i ha estat precisament a través del whisky. A Escòcia hom comença a preguntar-se on han anat a parar durant anys i anys els altíssims impostos del whisky; unes dades curiosament “oblidades” pels governs de torn de la City i que signifiquen milers de milions. I és quan molts escocesos es pregunten si no els han estat esquilant i mentint al mateix temps sobre aquesta qüestió.

Escòcia ha despertat i més d’hora o més tard assolirà la seva independència. I els anglesos ho saben.

Agustí Soler i Regàs
Escriure'ns un missatge © Partit Republicà Català (2017)