Dimarts, 12 de desembre de 2017

Partit Republicà Català
Adherit al Pacte Nacional pel Dret a Decidir
Adherit al Pacte Nacional pel Referèndum

JUNQUERAS: LES FORMES I EL FONS
5 de desembre de 2014
Oriol Junqueras

Vaig assistir a la conferència d’ahir d’Oriol Junqueras. Aquí va el meu comentari.

Les formes

Que el cap de l’oposició vagi a una conferència del President de la Generalitat, si aquest l’hi convida, és la cosa més normal del món. Que el President vagi a una conferència d’un líder de partit, en canvi, és absolutament excepcional. El gest excepcional de Mas no va tenir cap correspondència per part de Junqueras en el seu discurs. Ni tan sols l’obligada salutació protocolària inicial quan el President de la Generalitat és a la sala. No cal dir que tampoc cap paraula de suport al President querellat. Tens allà en primera fila un President a qui l’estat espanyol vol inhabilitar o fins i tot posar a la presó, i ni una paraula sobre el tema. Res. En canvi, no van faltar en el discurs algunes ironies i indirectes sobre la corrupció del partit del convidat. O parles de tot (querella i corrupció) o no parles de res, però aquesta assimetria em va grinyolar molt.

El públic, format bàsicament per militants, quadres i simpatitzants d’ERC, tampoc no ho va fer millor: no es va estar d’acomiadar Junqueras amb crits atronadors de “President, President”. Convides el President de la Generalitat a un acte de partit, ell fa el gest de venir, i l’obligues a escoltar crits de President, President dedicats a un que no ho és, de President. No és només una falta d’educació insòlita, sinó també de vista: amb aquests crits, una conferència per parlar de com assolir la independència pot ser percebuda pels mitjans com un acte d’assalt a la Presidència.

Tot legítim, però crec que ERC té un problema greu de protocol. N’hi havia prou amb no convidar el President i ja està. Però si el convides, el que va passar crec que no és correcte. Tot això és important o són collonades? Doncs miri, depèn de la sensibilitat de cadascú. Per mi ho és.

El fons

El full de ruta de Junqueras no té cap punt de contacte amb l’exposat per Mas fa uns dies. Cap ni un.

On Mas diu plebiscitàries, Junqueras diu constituents.

On Mas diu legislatura curta (18 mesos) centrada en la negociació de la secessió amb l’estat i del reconeixement amb la comunitat internacional, deixant el debat constituent per a la següent lesgislatura després d’unes noves eleccions centrades en l’eix esquerra-dreta, Junqueras diu legislatura llarga per fer ruptura i debat constituent al mateix temps.

On Mas diu que els partits fan un pas enrere i aparquen les seves ideologies particulars per fer una llista conjunta centrada en un objectiu concret, Junqueras diu que és més que mai l’hora de la ideologia i per tant dels partits, perquè d’aquesta manera s’arriba a més votants per la independència.

On Mas diu que la campanya serà finançada per donacions de la gent, Junqueras no diu res, i per tant s’entén que el finançament de la campanya és amb el format convencional.

On Mas diu que és necessari que una llista per la Independència arribi a la majoria absoluta perquè la comunitat internacional entengui i validi el resultat, Junqueras diu que la comunitat internacional reconeixerà el resultat igual amb la formula de la marca paraigües que engloba diferents llistes.

Podríem seguir amb la llista de divergències però no cal. Crec que és important ser conscients de la llunyania de les posicions, i no restar-ne la importància. Les diferències són moltes i molt profundes. Són dos llibrets diferents, tant en la música com en la lletra. Si es tracta de la clàssica escenificació de posicions inicials abans d’una negociació, cap problema. Ara bé, si els dos creuen profundament en el que diuen, l’acord no serà gens fàcil a no ser que un dels dos canviï molt d’opinió.

Els elements d’unitat de la proposta de Junqueras són certs i apreciables: compartir marca i fer un acte de campanya conjunt, per exemple. Són coses que no s’han fet mai. El que no sé és si són suficients per a una lectura nítida dels resultats des de l’estranger.

Honestament, no crec que ningú sigui capaç de demostrar empíricament quin dels dos fulls de ruta és el millor per afrontar el repte majúscul que tenim al davant. Ens movem en el terreny de les percepcions, de les intuïcions i també dels prejudicis. Tots ens hi movem. És per això que personalment, tot i estar a favor de la llista unitària i transversal, donaré per bo qualsevol full de ruta mentre sigui fruit d’un pacte Mas-Junqueras. Ara bé, no em vull estar de fer algunes reflexions finals en forma de preguntes:

Una pregunta a tos dos:

-La bossa d’indecisos més gran, prendrà la seva decisió de vot final en funció de l’eix esquerra-dreta, de l’eix vella política-nova política, o de l’eix seguretat-inseguretat de la proposta independentista?

Dues preguntes al món republicà:

-Si ERC no vol compartir llistes amb qui està tacat de corrupció però al mateix temps diu que l’endemà farà un govern de concentració amb els que estan tacats de corrupció, no està servint en safata l’argument igualment als unionistes?

-Si es va per separat i ERC guanya les eleccions, com es gestiona cara endins i cara enfora la derrota d’Artur Mas? Com evites la percepció de debilitament del procés a les cancelleries i als mitjans internacionals? Quin és el paper de Mas l’endemà de les eleccions, si les perd? El procés es pot permetre perdre’l com a actiu i com a representant (sense substitut possible a curt termini) d’un determinat bloc social sense el qual, per cert, no és possible la ruptura? Es pot afrontar l’embat amb l’estat amb un partit clau escapçat i en crisi successòria? Es pot afrontar l’embat amb l’estat amb vencedors i vençuts dins del bàndol del Sí?

I dues preguntes al món convergent:

-Si es fa la llista conjunta i salta un afer de corrupció real en precampanya o en plena campanya, com es repara el mal a la candidatura?

-No és cert que la llista conjunta obliga a limitar el discurs a alllò que es comparteix i per tant regala les banderes ideològiques als adversaris de la independència? Pot un moviment regenerador com l’independentista arribar a la cita decisiva evitant qualsevol debat sobre el nou país? Funcionarà, això, a les urnes, tenint en compte que el format triat són unes eleccions?

Acabo. A Catalunya estem vivint una apoteosi de la política. No crec que hi hagi un país a Europa ara mateix amb un debat tan intens, tan profund i tan participatiu. I no crec que enlloc d’Europa sigui possible un sacseig en positiu a la democràcia com ho és Catalunya ara mateix. Estem molt a prop de fer una cosa important, però també estem molt a prop d’espatllar-ho. Que tothom que pugui hi posi seny.

Eduard Voltas
Escriure'ns un missatge © Partit Republicà Català (2017)