Dimecres, 23 d'agost de 2017

Partit Republicà Català
Adherit al Pacte Nacional pel Dret a Decidir
Adherit al Pacte Nacional pel Referèndum

EDITORIAL
EL PARTIT
MUNICIPIS
ARTICLES
COMUNICATS
NOTÍCIES
ARTICULISTES
LA TORTOSA CATALANA: "SIGILLUM UNIVERSITATIS DERTUSAE"
23 de setembre de 2012

Estos dies les aigües van més que revoltes, i tothom ja sap perquè. Ja estem ataüllant Catalunya com un estat propi dins de la unió europea. Un mar d'estelades i 2'5 milions de persones així ho vam cridar lo dia 11 de setembre al cap i casal del nostre país. Les Terres de l'Ebre hi van estar molt ben representades amb infinitat d'autocars, i Tortosa, al cap davant, amb lo seu alcalde al darrere de la pancarta del lema de la manifestació. Tortosa, no es pot quedar al marge del moviment catalanista. Tortosa, que va arribar a ser la segona ciutat més important de Catalunya, en tot este procés, hi té molt a dir. Començant per revisar la seua història i els seus símbols, modificats injustament pels traïdors a la Pàtria, panxes contentes, que tan sol aspiraven al favor del rei.

Abans de la Guerra dels Segadors, l'escut de la ciutat de Tortosa, estava format únicament per una torre amb una porta, dues finestres i quatre merlets en plata. Lo seu lema era: "SIGILLUM UNIVERSITATIS DERTUSAE", títol que tan sols s'atorgava a les ciutats més importants. Al S.XVII, després de la Guerra dels Segadors, Felip IV va afegir a l'escut de Tortosa la doble titulació de "Fidelíssima et exemplaris cívitas Dertusae" i a més va coronar la torre i li va afegir unes palmes. Així començaven els intents de la monarquia de desvirtuar la història i els símbols de la ciutat durant la Guerra dels Segadors. Francesc Mestre i Noè, va lluitar tota la seua vida per a reivindicar la Tortosa patriòtica dels primers dies de la revolució. Va demostrar que Tortosa també havia tingut defensors de la Pàtria. Després de molts anys d'investigació aconsegueix que al 1902, l'ajuntament tortosí publique un escut de la ciutat sense les palmes i la corona, ni els títols de "Fidelíssima et exemplaris" la qual cosa, com està passant estos dies, va aixecar en àmbits espanyolistes una gran polseguera. El van acusar de "Lesa Pàtria" (traïdor a la pàtria), tot demanant l'actuació de la justícia.

Finalment, al 1934, l'ajuntament tortosí republicà, aprova en acte plenari els canvis en l'escut i la renuncia als títols atorgats pel rei. Se col·loca una placa al carrer dedicada "als màrtirs de 1640", i comunica l'aprovació d'un pressupost amb la intenció de publicar un estudi sobre estos herois patriòtics. Lo pressupost compta amb lo suport de la Generalitat i l'ajuntament també obri un concurs per a la seua impressió. Tot se'n va anar en orris a l'esclatar la guerra civil. Tan sols lo carrer dels Màrtirs de la ciutat, va sobreviure a la dictadura franquista, que desconeixedora de la nostra història, va creure, que els màrtirs, ho eren dels moriscos. Ara, correspon a l'ajuntament tortosí fer que Tortosa recupere la seua vertadera història. Restablint los nostres símbols, lo nostre alcalde, Sr. Ferran Bel, pot passar a la història per ser l'alcalde de la recuperació definitiva del nostre orgull nacional i sobirà. Tortosa, agraïda, sempre li reconeixerà.

Membre del Partit Republicà Català
Núria Menasanch i Martí
Escriure'ns un missatge © Partit Republicà Català (2017)